Els globus-sonda i, per tant, el radiosondatge són uns grans aliats per a l’estudi de la meteorologia.
Per a tenir un millor coneixement de la troposfera i de la part inferior de l’estratosfera és necessari obtenir dades de les variables meteorològiques a diverses altituds: la temperatura, temperatura del punt de rosada, pressió atmosfèrica, direcció i velocitat del vent fins a una altitud mitjana de 25 km. Per a fer-ho s’utilitzen els anomenats globus-sonda que realitzen el radiosondatge; és a dir, permeten explorar meteorològicament la part inferior de l’atmosfera.
El globus-sonda (veure figura 1) és un aparell que està constituït per un globus de làtex inflat per heli o hidrogen que ajuda a elevar una caixa, a una velocitat mitjana aproximada de 5 m/s, que conté diversos instruments meteorològics i un transmissor que és l’encarregat d’enviar totes les dades mesurades a l’estació receptora ubicada a la superfície terrestre.
Els més de 1300 radiosondatges que actualment es realitzen a tot el planeta estan sincronitzats de manera que es llencen a totes les estacions a les 00 i 12 UTC. En algunes d’aquestes estacions, inclús, es llencen 2 globus-sonda extres, a les 06 i 18 UTC. Cal comentar que, tot i que la majoria de radiosondatges es realitzen des d’estacions fixes, un percentatge molt petit són llençats des de vaixells. La tendència pels propers anys és mantenir o disminuir la quantitat d’estacions fixes sobre els continents i augmentar-ne sobre zones oceàniques.
Les dades obtingudes pel globus-sonda es poden representar en diferents tipus de diagrames termodinàmics com el que es mostra a la figura 2 que ajuden tenir una visió gràfica del perfil vertical de les diverses variables meteorològiques obtingudes pel radiosondatge.
A partir de les dades obtingudes del radiosondatge es pot analitzar el grau d’inestabilitat de l’atmosfera a través de diversos índexs d’inestabilitat. També permeten calcular una estimació de la quantitat d’aigua precipitable, per si s’acaben donant les condicions per tal que es desencadeni la precipitació. Inclús, en situacions d’estabilitat, poden ajudar a preveure l’evolució de la concentració de contaminants atrapats a la capa inferior de la troposfera.
Totes les dades obtingudes pel radiosondatge, juntament amb altres dades d’observació obtingudes per altres mètodes, s’introdueixen als models numèrics de predicció meteorològica per obtenir els mapes previstos per a diferents intervals horaris i per a diferents nivells de la troposfera.