Últimament, els colors dels mapes de temperatures a la Península Ibèrica han generat controvèrsia i cert alarmisme en les xarxes socials. Però… Per què?
Les diferents variables meteorològiques estan representades a través d’una escala de colors en els mapes meteorològics agrupant els valors de igual o similar magnitud per àrees. Aquesta agrupació dels valors amb diferents colors és molt necessària, ja que ens ajuda a fer que sigui més fàcil interpretar-los i extreure’n tota la informació possible.
Però, certes vegades, si no s’observen aquests mapes amb compte i mirant bé la llegenda, els colors ens poden portar a interpretacions errònies i, en algunes ocasions, les diferents gammes cromàtiques presents en els mapes poden generar confusió i falses alarmes.
Les pàgines web d’informació meteorològica en obert així com els portals dels diferents serveis meteorològics, elaboren els seus mapes a partir de diferents models meteorològics i, com podem veure en les següents imatges, no totes presenten la mateixa escala de colors.
Després de veure els exemples (figura 1 i figura 2), el primer que s’aprecia és que si no et fixes en la llegenda, hi ha alguns mapes que, aparentment, sembla que hi pugui fer molta més calor que en altres. No obstant això, les temperatures en tots els mapes són similars.
En la gran majoria de casos, les coloracions ataronjades, vermelloses i liles s’empren per a les temperatures elevades; i els colors blaus i blancs s’utilitzen per a les temperatures fredes. El que genera dubtes en la interpretació dels mapes no són pas aquests colors, sinó la gradació dels mateixos que empren els diferents models i serveis meteorològics.
En la figura 1, que hi apareixen els mapes del Meteo.cat i de l’AEMET, hi ha colors verds i blaus en alguns punts dels Pirineus, i uns colors més taronges i groguencs cap a la costa i el litoral. En canvi, en la figura 2, en concret, en la imatge extreta de la web meteociel.fr la gran part del mapa és de color vermell o, fins i tot, colors ja més marronosos o violetes.
Aquest canvi en els mapes, tot i representar temperatures iguals o similars, són causats per la diferència de color que s’ha adjudicat a cadascuna de les temperatures. Per exemple, per al Meteocat o l’AEMET el color groc està assignat al rang de temperatures que va del 20 al 22ºC o del 22 al 24ºC, respectivament i, en canvi, per a Meteociel el groc s’ha assignat a unes temperatures de 10 a 12ºC.
I com és que hi ha tanta diferència a la gradació dels colors?
Cal pensar que tant Meteocat com AEMET mostren els respectius models únicament per les àrees de Catalunya i d’Espanya, respectivament, de tal manera que adapten els colors de les seves llegendes a les temperatures que són més habituals en aquestes zones. En canvi, hi ha altres pàgines en obert que mostren les temperatures per a Europa o, fins i tot, a escala mundial i, per tant, adapten les seves llegendes a la regió mostrada.
Per exemple, Meteociel (figura 2, esquerra), és una pàgina que mostra mapes d’Europa. Com ja se sap, hi ha regions al nord d’Europa molt fredes que contrasten amb les temperatures força càlides que patim al sud del continent. Per tal de poder representar aquestes temperatures tan fredes, ja que en la totalitat d’Europa, predominen les temperatures baixes a les altes, aquesta pàgina ha adaptat la seva llegenda posant el color groc en temperatures 10ºC inferiors del que han fet els serveis nacionals de meteorologia de la península Ibèrica.
Un altre exemple que cal destacar és el del Windy (figura 2, dreta). Aquesta pàgina mostra tot un seguit de models meteorològics a escala global, de tal manera que, a les nostres latituds, els colors majoritaris que representen les temperatures estiuenques són les groguenques o les taronges, ja que hi ha regions molt més càlides que la nostra.
Més enllà de l’adaptació dels colors segons la regió del mapa que s’estigui mostrant o estudiant no hi ha cap altre motiu per a canviar la gradació dels colors.
Actualment, no existeix cap regulació per part d’organismes internacionals en els colors que són assignats a cada temperatura. Malgrat això, tots els serveis nacionals meteorològics dels diferents països així com els mateixos models numèrics de predicció meteorològica, han acceptat l’estàndard bàsic que els colors càlids representen les temperatures més elevades i els colors freds representen les temperatures més baixes. Això no obstant, la temperatura amb la qual estan relacionats els colors centrals de la gamma cromàtica ja depèn de cada servei nacional i de les temperatures mitjanes, màximes i mínimes de cada país.
Com es pot apreciar en els exemples de la figura 3, les llegendes corresponents al Servei Nacional Britànic (Met Office) i al Servei Nacional Alemany (DWD) tenen una gradació similar, situant el centre de l’escala (els colors verdosos) entre els 0-2ºC i els 8-10ºC. En canvi, l’escala del Servei Nacional Espanyol situa el centre de l’escala entre els 14ºC i els 22ºC. Aquesta diferència tan substancial entre les gradacions a les llegendes provoca els problemes de colors quan s’observa en una regió diferent de la qual ha estat pensada aquesta escala.
L’Organització Meteorològica Mundial (WMO, World Meteorological Organitzation) no s’ha pronunciat al respecte i permet que cada servei adapti els colors a les seves temperatures mitjanes. De fet, el DWD, utilitza els models numèrics de la WMO per a mostrar previsions a escala global en la seva web amb la llegenda de colors de la figura 3 b).
S’hi pot fer alguna cosa al respecte?
Com que ara per ara no existeix una estandardització sobre a quines temperatures s’han d’atribuir els colors del centre de l’escala cromàtica, cada servei nacional i cada pàgina web de mapes meteorològics pot establir l’escala com millor es puguin representar les temperatures mitjanes de la zona on actua.
No obstant tot això, aquest fet que s’ha de tenir molt clar a l’hora d’estudiar un mapa o fins i tot mostrar-lo en les xarxes socials, ja que els colors vermells sempre han estat associats a fets d’alarma. De tal manera que un mapa completament vermell a Catalunya pot semblar que sigui temperatures desorbitadament altes, quan en realitat no ho són tant. Com per exemple en les figures 1 i 2, que corresponen tots els mapes al dia 15 de juliol a les 15 h. Aquell dia les màximes van ser de 29-30ºC a Barcelona o de 36-37ºC a Lleida, que són temperatures elevades, però són habituals en la canícula, no són pas desorbitades.
Per tal de no tenir aquests problemes, el que caldria seria poder regular o estandarditzar quins colors estan relacionats amb cada temperatura. Aquesta estandardització de colors, sempre deixant un cert marge per a l’adaptació, permetrà que mapes de la mateixa regió per al mateix dia i per la mateixa hora tinguin una escala de colors semblants, per no induir a error o a alarmes innecessàries.