PERTORBACIÓ BORIS: LA TARDOR S’AVANÇA I IRROMP A PART D’EUROPA

La setmana passada la pertorbació Boris va estar afectant el centre i l’est d’Europa amb abundants precipitacions i nevades copioses als Alps. Entre el 8 i 9 de setembre una bossa d’aire fred procedent d’Islàndia va davallar de latitud per sobre de les Illes Britàniques i, posteriorment, es va desplaçar cap a Europa de l’Est passant per Alemanya i Itàlia.

Durant aquest procés, es va carregar d’aire càlid i humit procedent primer del Mar Mediterrani, i segonament, també del Mar Negre. Això va propiciar que, en entrar en contacte amb el seu nucli fred, les precipitacions que van caure els darrers dies en països centreeuropeus hagin estat extremament abundants.

Mapa sinòptic el dia 9 de setembre de 2024 (esquerra) i del dia 15 de setembre de 2024 (dreta).

No és inusual que al setembre hi hagi precipitacions abundants en latituds mitjanes i més quan les masses d’aire temperades o fredes procedents de l’Atlàntic nord poden interactuar fàcilment amb una massa d’aigua càlida com és el Mar Mediterrani. El què és menys habitual és que la borrasca es mantingui gairebé estàtica en una posició durant 5 o 6 dies, com ha succeït aquesta vegada. Aquest estancament de la depressió s’ha vist ocasionat pel despenjament de la bosseta freda de la circulació general al que s’hi ha de sumar una situació de bloqueig anticiclònic. L’anticicló de les Açores s’ha eixamplat horitzontalment fins al sud d’Escandinàvia i ha traslladat el seu centre d’acció al voltant del Canal de la Mànega. A més, a Rússia també hi havia un centre d’altes pressions, de manera que s’ha creat un pont anticiclònic que ha impedit el moviment de la bosseta freda.

Esquema d’altes i baixes pressions a Europa el dia 14 de setembre a les 16h UTC. Font: @Scottduncanwx

Entre el dies 12 i 17 de setembre s’han acumulat registres que superen els 400 litres en àmplies zones de la República Txeca i Àustria. En alguns punts de Polònia, Alemanya, Hongria, Eslovàquia i Eslovènia també s’han assolit valors que ronden els 250 litres. Els models meteorològics feia dies que anunciaven importants precipitacions a l’Europa central i, preventivament, algunes preses van començar a desembassar aigua el mateix dia 12. Per exemple, a Viena en 6 dies hi han caigut 317 litres, quan la mitjana del mes de setembre no arriba als 100 litres. A més, la mitjana anual supera, per poc, els 700 litres. És a dir que, en menys d’una setmana, hi ha caigut aproximadament el 45% de tota la precipitació que hi cau en un any sencer!

onts: Institut Hidrometeorològic txec i GeoSphere Austria.

Hi hagut desbordaments de rius i inundacions a gran part de l’Europa central i de l’Est, des d’Alemanya fins a Moldàvia, però les principals afectacions s’han registrat a les conques de grans rius com el Danubi i l’Oder. A la capital d’Hongria, Budapest, el nivell de l’aigua va assolir els 8,29 metres d’alçada el dissabte 21 al matí. Es van quedar a poc més de 60 cm del rècord històric de 8,91 metres assolit en les inundacions del juny de 2013. A Polònia s’han trencat, com a mínim, dos petits embassaments que han agreujat les inundacions a la regió de la Baixa Silèsia.

Casa destruïda pel trencament d’una presa al municipi de Stronie Śląskie, Polònia. Font: (@chrzanikx).
Més imatges de la inundació a Stronie Śląskie a Polònia. Fonts @jachcy (esquerra) i @remizacompl (dreta).
Pont ferroviari sobre un embassament del riu Bóbr, a Polònia, abans i després de les pluges. Font: @fulu77.

Però la pertorbació Boris no només ha deixat inundacions. A la part més occidental dels Alps, les nevades han estat copioses i, puntualment, hi ha caigut gruixos d’entre 150 i 180 cm de neu. A la localitat tirolesa de Hochfilzen, a 962 m sobre el nivell del mar, el dia 14 van tenir una temperatura màxima de només 0,8ºC. És la temperatura màxima més baixa mai registrada a Àustria per sota dels 1.000 m al mes setembre! El rècord anterior s’havia assolit l’any 1977 a Karlstift, Baixa Àustria, situat a 946 m, on no es van superar els +2,4°C. Durant el mateix dia 14, la cota de neu va arribar a baixar esporàdicament cap als 700 metres i va fer malbé la collita d’alguns camps de cultiu.

Camp de panís trinxat per la neu a Pongau, Àustria (esquerra). Font:  @MatthiasMarkel. Impressionants gruixos de neu i congestes a Obertauern, Àustria. Fonts: @winfriedveil (centre) i @MeteoExpress, extret de Hotel Alpenland (dreta).

Des de dimecres 18, la pertorbació Boris es va desplaçar cap a l’oest castigant les zones properes al Mar Adriàtic. A la regió italiana de l’Emilia-Romagna fins a la nit del dijous 20 s’hi van acumular registres d’entre 200 i 300 litres en menys de 48h. Es van evacuar unes 1000 persones, en les que són ja les terceres inundacions en aquella zona des de l’any 2019.

Es calcula que els danys causats per la pertorbació Boris ascendiran cap a uns 10.000 milions d’euros. S’han hagut d’evacuar entre 50.000 i 60.000 persones en una desena de països i hi ha hagut un total de 24 víctimes mortals.