Les últimes setmanes ens han dominat masses d’aire provinents del nord d’Àfrica que han abraçat una gran part del sud d’Europa amb registres de temperatura molt elevats. Catalunya ha batut el seu propi rècord de calor (45,4°C a Figueres), però altres ciutats europees, com per exemple Roma (42,9°C), també han assolit valors mai registrats. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, ha quedat molt lluny de registres històrics, tant de temperatura màxima com de mínima; això sí, l’ambient càlid i especialment xafogós no ha faltat a la cita.
L’estiu passat va ser molt càlid i en aquestes dates ja havíem tingut un maig i un juny força més càlids del que és habitual. Per contra, aquest 2023 els mesos primaverals han estat marcats per poques entrades d’aire càlid i amb tempestes des de mitjan maig. Això ha provocat que, respecte al 2022, la sensació d’estiu asfixiant no hagi estat, fins ara, tan accentuada. La relativa suavitat que havíem tingut fins al juny es va acabar amb l’arribada del juliol. Les masses d’aire càlid del nord d’Àfrica van començar a guanyar terreny i van provocar diversos episodis de calor intensa però de curta durada, fet que no ha impedit que s’hagin batut rècords, com ja s’ha esmentat. Són remarcables els 29,4°C a 850 hPa (1.500 msnm) de l’11 de juliol al radiosondatge de Barcelona, amb què es va superar el rècord anterior de 27,6°C, registrat el 14 d’agost de 2021 i el 23 de juliol de 2009.
Però com s’ha reflectit això en les temperatures mínimes a la ciutat comtal?
Per veure’n una evolució s’han analitzat els registres dels mesos de juliol entre els anys 2009 i 2023. Aquests 15 anys serveixen per observar com el nombre de nits tropicals (>20°C) i de nits tòrrides (>25°C) ha anat en augment. Per a l’estudi s’han agafat dades de les quatre estacions de mesura que té el Servei Meteorològic de Catalunya a Barcelona ciutat: l’Observatori Fabra, el Raval, la Zona Universitària i el Zoo.
A la gràfica anterior es pot observar com la tendència és a tenir un major nombre de mínimes per sobre del llindar dels 20°C. Així i tot, ens trobem al Mediterrani i la irregularitat també és un factor a tenir en compte. El 2011, per exemple, va ser un juliol ben poc calorós a la ciutat i, en canvi, el 2010 havia estat dels més càlids de la sèrie; són 2 anys consecutius, però amb valors totalment oposats. Val a dir que l’augment constant de la temperatura de l’aigua del mar també afavoreix que els registres cada cop baixin menys sovint dels 20°C per l’efecte termoregulador que aquest té.
Pel que fa a les nits tòrrides, a la gràfica superior s’observa com els anys 2015, 2022 i 2023 són els més càlids per aquest ordre. Les nits de més de 25°C són especialment remarcables a la zona del Raval, en ple centre de Barcelona, on es nota clarament que el nucli de la ciutat està afectat per l’efecte illa de calor urbana. La resta d’anys s’han comptabilitzat força menys nits tòrrides i el Raval és l’única de les estacions amb registres per sobre dels 25°C cada any, a excepció dels anys, 2011, 2012, 2014 i 2017. La línia de tendència és clarament ascendent, perquè passa d’una mitjana de 3 nits tòrrides els primers anys a pràcticament 9 nits tòrrides de mitjana en l’actualitat.
Malgrat aquesta evident tendència a l’alça en un curt període de temps, no es pot assegurar que aquesta tònica es mantingui invariable, ja que el Mediterrani és un mar molt irregular i pot ser que en anys vinents no es registrin valors tan elevats en hores nocturnes.