El passat diumenge 11 de juliol de 2021 vam viure a Aragó i Catalunya una situació de tempestes poc habitual. De fet, aquestes van arrencar de l’est de la comunitat de Castilla-i-Lleó, viatjant de sud-oest a nord-est i de ponent a llevant a molta velocitat. La formació i extensió d’aquest tipus de sistemes de tempestes organitzats és difícil de preveure, i acostumen a indicar el xoc de dues masses d’aire molt contrastades. La calor va ser molt intensa les hores i dies previs amb temperatures de més de 35 °C a planes interiors, acumulant energia a les capes inferiors de la troposfera. Paral·lelament, al llarg del diumenge i des de l’Atlàntic, s’anava aproximant una llengua d’aire fred i humit a nivells superiors.
CONSEQÜÈNCIES D’UNA FORTA CALORADA
La massa d’aire càlid superficial també era seca. En conseqüència, el nivell de condensació dels núvols es trobava molt amunt. Moltes de les tempestes d’aquesta tongada eren de base alta i “seques”, és a dir: molts llamps, vent… però molt escassa precipitació. En molts casos, fins i tot, inexistent.
Si voleu conèixer altre tipus de tempestes, podeu visitar aquest article del nostre blog.
TEMPESTES INUSUALS
En ocasions poden portar associats fenòmens severs com els esclafits. Corrents sobtats d’aire descendent que en tocar terra es desplacen lateralment a molta velocitat, superant en ocasions els 100 km/h. De vegades s’experimenta també una pujada intensa i breu de la temperatura i la pressió atmosfèrica, així com una caiguda en picat de la humitat relativa de l’aire. En els gràfics següents es posa de manifest aquest fenomen al seu pas per Albanyà, a la comarca de l’Alt Empordà, amb un cop de vent de fins a 93 km/h:
ELS ESCLAFITS CÀLIDS
A punts de muntanya de Catalunya es van registrar fins a 134 km/h al Puig Sesolles, 115 km/h a Certescan, 111 km/h a la Tosa d’Alp o 103 km/h al Port del Comte. Destaquen també els 80 km/h de Das i Vielha o els 71 km/h de la Pobla de Segur, entre altres.
A Sant Hilari Sacalm, a la comarca de La Selva, els cops de vent ocasionaren destrosses considerables tirant arbres a terra amb cops de vent de fins a 84,4 km/h.
És possible que amb l’escalfament global, que és un fet, aquest tipus de fenòmens severs i altres siguin cada cop més recurrents aquí a la Península i entorn de la Mediterrània en general, com també els episodis de forta sequera com el que estem vivint enguany.