A l’atmosfera els fenòmens meteorològics ocorren a diferents nivells. Hi ha diferents escales d’estudi atmosfèriques per a poder entendre el seu comportament i poder preveure la seva evolució.
Durant milions d’anys l’observació de la meteorologia s’ha vist reduïda al que poden observar les persones a simple vista, però amb els avenços de la tecnologia i la invenció de nous recursos, les persones hem estat capaces, entre d’altres coses, d’observar el planeta des de l’exterior i poder entendre molt millor com funciona l’atmosfera i la meteorologia.
Gràcies a l’observació, en gran part, els científics de la nostra era han arribat a la conclusió que l’atmosfera terrestre és un sistema fluid i turbulent. Però, que vol dir això? No us espanteu! A què ens referim quan diem que l’atmosfera és un fluid turbulent? Volem dir que l’atmosfera té diferents nivells de moviment, els quals estan estretament relacionats els uns amb els altres.
Quins són aquests nivells de moviment? Així a grans trets, podem dir que hi ha l’escala planetària, la sinòptica, la mesoescala i la microescala. A cada un dels nivells es generen diferents fenòmens meteorològics que poden ser provocats o induïts per un moviment d’una massa d’aire a una altra escala.
Començant per l’escala més gran tenim “l’escala planetària”. Com diu el seu nom són les característiques meteorològiques a escala mundial, és a dir, les més grans i les que més perduren. Alguns exemples poden ser l’anticicló de les Açores i els vents Alisis o els corrents en jet.
Després hi ha “l’escala sinòptica”. Aquesta fa referència al moviment de masses d’aire d’entre uns 1000 i uns 2500 km de longitud i que poden durar des d’hores fins a dies. Uns exemples poden ser els fronts freds o càlids i els ciclons de les latituds mitjanes. Ens podem fer una millor idea de quina escala estem parlant quan pensem en les imatges que ensenyen els meteoròlegs en el dia a dia en l’espai del temps. Aquells mapes on hi ha isòbares mostrant les altes i les baixes pressions són mapes a escala sinòptica.
Tot seguit hi ha la “mesoescala”. La mesoescala ja és una mica més difícil d’imaginar perquè fa referència als moviments de masses d’aire que tenen una grandària mitjana d’uns 200 a 500 km, aproximadament, com poden ser tempestes de grans dimensions i ciclons tropicals o extratropicals. És en aquesta escala on es produeix el fenomen que afecta molt a Catalunya que és el dipol orogràfic i les mesobaixes.
Finalment hi ha la “microescala”. La microescala fa referència a tots els fenòmens atmosfèrics que tenen una durada molt curta i que tenen una mida que va des de pocs metres fins a 100 m, aproximadament. Aquests fenòmens estan molt lligats a la capa límit de l’atmosfera (la més propera al terra) i són, per exemple, una boira de vall, un tromba marina o, fins i tot, un dimoniet de sorra.
Un cop ja coneixem totes les escales de moviment i entenem que tots els nivells estan relacionats entre si, ja entenem, en certs aspectes, el que vol dir que l’atmosfera es comporta com un fluid turbulent. Comprendre aquest fet és molt important, ja que això ens ajuda a comprendre part de l’atmosfera i ens pot ajudar a fer una bona previsió meteorològica.
