Enguany es compleix el 40 aniversari de les grans inundacions del Pirineu. La situació sinòptica venia marcada per una gran pertorbació situada a l’oest de Galícia, amb una pressió mínima que al seu nucli era inferior als 970 hPa. Al centre i est del continent europeu un anticicló força ferm mantenia el temps estable en aquella zona, i entre els dos grans centres d’acció es va generar una forta circulació de vents del sud que va afectar bona part d’Europa occidental i que va provocar grans inundacions al Pirineu.
A la Península Ibèrica, els dies previs, la massa d’aire era força càlida, però l’arribada d’una gran pertorbació per l’Atlàntic, amb aire fred en altura, aproximadament uns -25ºC a 5500 metres, juntament amb l’elevada càrrega d’humitat que transportava a tots els nivells de la troposfera, va interactuar amb aquest aire càlid i es va generar un còctel explosiu. Es van desencadenar grans inundacions, especialment a punts del Pirineu de Girona i de Lleida, afectant també altres punts del Pirineu, com Andorra o el sud de França. En aquest sentit, les zones mes afectades van ser les de muntanyes orientades al sud i sud-oest, on el vent carregat d’humitat afavoria la condensació de la nuvolositat productora de precipitacions.
Alguns dels registres més importants van ser els 610 litres de Vallcebollera, situat a la cara nord del Puigmal, o els 555 litres en només 48 hores de La Molina. Altres registres de precipitació es van situar entre els 200 i els 500 litres, la majoria d’ells als contraforts pirinencs.
Els rius van desbordar-se i es van inundar parcialment algunes poblacions. En el cas del Segre, al seu pas per Lleida, el cabal màxim que es va enregistrar va ser de 2385 m³/s, quan la mitjana són uns 85 m³/s. Això va provocar que ciutats com La Seu d’Urgell, Balaguer o Lleida, s’inundessin en els trams més pròxims al riu.
Altres rius tampoc es van salvar de les fortes avingudes, per exemple el Llobregat. En aquest cas, l’embassament de la Baells no va poder encabir més quantitat d’aigua i es van haver d’obrir les comportes. Aquest fet va provocar la destrossa de ponts i camins, així com, greus afectacions en edificis, monuments i empreses del sector tèxtil situades a la vora del riu.
En el cas d’Andorra, la Valira va arrossegar cotxes i edificis. A més es van comptabilitzar fins a 12 desapareguts i 7 víctimes mortals.
La gran quantitat de pluja recollida també va provocar l’increment del cabal dels rius en el seu tram baix, això va provocar greus desperfectes en zones de cultiu o empreses ramaderes.
Les esllavissades també van afectar a nombrosos indrets, però en destaquen les que van afectar La Pobla de Lillet i el Pont de Bar, on hi van haver multitud de destrosses. De fet, gran part de l’enclavament de Pont de Bar es va ensorrar, circulant aigües avall del riu Segre. De l’antic poble només en queden algunes cases en runes, però ja no hi viu ningú. Aquest nucli de població un cop va passar l’episodi es va reconstruir en una zona més allunyada del riu, però el nombre d’habitants ha disminuït. Una tercera esllavissada va afectar a la Guingueta d’Àneu, on una colada de fang va causar nombrosos desperfectes en algunes cases.
Aquestes esllavissades a més van provocar greus desperfectes a la xarxa ferroviària, en carreteres i moltes poblacions van tenir problemes amb el subministrament d’aigua, llum i telèfon. Diversos pobles van estar incomunicats durant més d’una setmana.
Les pèrdues econòmiques van ser milionàries, de fet, s’estima que la quantitat es va enfilar fins a les 45.000 milions de pessetes de l’època, que vindria a ser uns 270 milions d’euros. A més, es van haver de lamentar fins a 26 vides humanes, 14 en el cas de Catalunya. Tot plegat fa que segons l’ACA, fos l’episodi d’inundacions a Catalunya més important des del 1940.