Normalment, a les nostres latituds, l’hivern es caracteritza pel domini del temps estable i de les altes pressions. No obstant, hi ha algunes excepcions, com és el cas de l’alta muntanya on aquests períodes estables també s’alternen amb temporals de neu i amb condicions que poden arribar a ser extremes, amb temperatures molt baixes i vent molt fort.
Aquest any, però, hem tingut un hivern completament excepcional: el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha catalogat aquesta temporada d’hivern 2025-2026 com “l’hivern més plujós dels últims 30 anys”. Però, com és que aquest any l’hivern ha sigut tant plujós? Què és el que hi ha darrere d’aquesta fita?
L’explicació l’hem de buscar a l’Atlàntic. Normalment, les altes pressions se situen al voltant de les illes Açores. És el que es coneix com l’Anticicló de les Açores, una zona d’altes pressions que afecta, de manera indirecta, a la meteorologia de la Península Ibèrica. Aquesta alta, situada a latituds mitjanes de l’Atlàntic, és la responsable d’enviar les borrasques a latituds més altes.
En meteorologia, el patró de baixes i altes que se situen a l’Atlàntic es coneix com North Atlantic Oscillation (NAO), un patró el qual influeix en la meteorologia de Nord-Amèrica i Europa. Quan l’anticicló de les Açores està ben situat en aquesta zona geogràfica, es parla d’una NAO positiva (NAO+), mentre que si aquest anticicló és més feble o se situa més al nord, parlem d’un patró de NAO negativa (NAO-).
La NAO- ha jugat un paper essencial en aquest hivern tan plujós. L’absència de les altes pressions que desviessin les baixes al nord de l’Atlàntic ha permès un tren de borrasques a les nostres latituds, que han deixat rècords de pluja a Catalunya, però també en altres regions de la península Ibèrica, sobretot a la façana atlàntica.
A més, aquestes borrasques que viatjaven en latituds inferiors, algunes d’elles s’aïllaven de la circulació general de l’atmosfera. El resultat? Algunes d’elles han anat a parar a la Mediterrània, generant situacions de Llevant amb precipitacions molt intenses en poques hores. Diversos temporals han polvoritzat alguns rècords de precipitació, i fins i tot de neu acumulada, especialment al Pirineu oriental on no recordaven un hivern tan nivós des de mitjans dels anys 90.
Ara, amb la primavera a la porta, els pantans estan gairebé al límit de la seva capacitat i les reserves de neu continuen marcant més de dos metres de neu a les cotes més altes. Caldrà veure si aquesta primavera continua així de plujosa, o, si pel contrari, l’anticicló de les Açores vol apropar-se a casa nostra i donar unes setmanes (o mesos) de pausa a tanta pluja.
Per entendre més la dinàmica de l’atmosfera a escala sinòptica pots llegir: https://troposferica.com/ca/escales-destudi-dels-fenomens-atmosferics/